Ball de màscares

La ballarina Àurea de Sarrà (Barcelona 1889-Arenys d’Empordà 1974) va brillar als escenaris de mig món, durant els anys vint del segle XX, amb unes danses que ella anomenava “Cants plàstics”. S’acompanyava de la música de composicions d’autors com Grieg, Schumann, Granados, Chopin, Bach, Beethoven, entre d’altres. I es transformava en personatges, sempre femenins, és clar, que havien estat motiu d’inspiració artística o literària, com la Santa Teresa de Bernini o la Salambó de Flaubert. Ben al començament de la seva carrera es va inspirar també en un quadre del pintor Carlos Vázquez per escenificar una dona valenciana, com si fos “una fina figulina” de Sèvres.

En la fotografia podem veure Àurea amb el pintor Carlos Vázquez i la famosa cupletista Raquel Meller, en un ball de màscares organitzat pel Círculo Artístico de Barcelona, l’any 1917. L’any abans, el rei Alfons XIII havia concedit al Cercle el títol de Reial. Anys més tard, Vázquez va pintar el retrat del rei destinat al ja Reial Cercle.