Diari del Líban (IV)

Els nostres amics ens porten a dinar arran de mar. I prenem consciència del servei. Aparquem davant de la porta del restaurant Mhanna, el “valet” ja espera les claus del cotxe, ell l’aparca i quan sortim del restaurant ens el ve a dur fins a la mateixa porta. Això es repetirà arreu. Mengem els nostres primers mezzé. Una mena de tapes per començar, que diuen ells. La taula és absolutament plena de plats amb coses bones i el pa libanès calent. La pasta d’albergínies ja em roba el cor i els kebbé, i els balila... Ens atipem tant que decidim que la grillada ja la menjarem un altre dia, perquè no ens volem perdre les postres, de cap manera. Enormes safates de fruita primer i després els pastissets libanesos que tant esperàvem! Mentrestant admirem al nostre costat la roca solitària besada per la, seva i nostra, Mediterrània.